A l'escola conreem un camp de blat i anem a moldre el gra a pas de traginer.


Aquest treball disposa d'un documental. Feu clic sobre la imatge per veure'l.

Fa dos cursos en Cinto, un professor de la Universitat de Vic, ens va portar espigues de blat forment (un blat autòcton de la nostra comarca) perquè les poguéssim tocar i conèixer. Vam voler plantar unes llavors al pati de dalt per veure com creixien però no ens va sortir bé, el gra se’ns el van menjar els ocells, i vam decidir demanar a l’Ajuntament si ens deixaven un camp, per poder conrear el blat el proper curs.

En Cinto també ens va ensenyar com eren les mesures antigues de mesurar gra: Quartera, els quartans i els picotins. També vam utilitzar la balança de braços. La balança de braços és com un gronxador. Vam calcular que si hi ha una persona que pesa més que una altra, la que pesa més s’ha de posar més al centre i la que pesa menys més lluny del centre, així aconseguim anivellar-les. Vam descobrir que la “romana” és igual que la balança de braços però amb un sol braç.

Com que ens van deixar un camp per conrear-lo, en Cinto ens va proporcionar el gra de forment per poder-lo sembrar. Amb la Carme vam voler saber quants quilos de gra teníem i ho vam pesar amb la romana, en teníem 21 quilos. També vam garbellar el blat: posàvem un plàstic molt gros a terra i posàvem el blat al garbell, llavors el garbellàvem, la peloia se’n anava i el blat quedava al garbell amb algunes pedretes i algun “Jaumet”.

Abans de plantar el blat vam decidir mesurar la superfície del camp. Cada un de nosaltres vam fer una estimació mirant el camp des de la finestra. Tots vam buscar estratègies per saber quant mesurava. Finalment el vam anar a mesurar: primer vam delimitar el camp, després vam mesurar l’allargada i l’amplada i ens vam adonar que era un quadrat de 30’10 m. La seva superfície doncs era de 906 m quadrats. Els nens de C. Inicial no sabien com podien mesurar una superfície i van anar provant amb diferents coses (plàstics, teles, fustes...). Finalment van descobrir que podien posar una filera de coses iguals i veure quantes fileres hi cabien en la superfície que volien mesurar. Així van mesurar el camp amb un tros de plàstic. Els hi van cabre 14 files 16 vegades, per tant van sortir 224 vegades. El camp mesurava 224 plàstics.

Per llaurar el camp, passar el trull i moltes altres feines sempre vam poder comptar amb la mula del “Soler”. En Jaume Moles, del “Soler” ens va ajudar molt en tot el procés del camp, a més de deixar-nos la mula ens orientava en tot, li estem molt agraïts, sense el seu suport i el de l’Amadeu, en Sebastià, en Pep de can Vall, en Josep Franquesa, la Palmira i en Josep Mª Gamisans,entre altres, no hauríem pogut fer el que vam fer.

Procés de Conreu.

Llaurar, sembrar, passar el trull

En primer lloc vam enganxar la mula a l’arada per tombar la terra, que se’n diu llaurar. Després vàrem ficar el blat a la senalla i vam sembrar a voleia, tot seguit passàrem el rascle per colgar el gra de blat. Llavors vam enganxar la mula al trull per aplanar la terra, per fer més pes a sobre el trull perquè la terra s’aplanés més, vàrem pujar-hi a sobre.

Per observar millor el creixement del blat vam clavar un vidre a terra. En un cantó del vidre hi vam sembrar3 faves i 5 o 6 plantes de blat. Per poder observar el creixement de les arrels, cavàvem a l’altre cantó del vidre i el netejàvem, així podíem observar el creixement de les arrels a través de la terra. També observàvem com es podria el gra.

A part de sembrar el blat, vam estudiar altres llavors que també les vam plantar, com per exemple: faves, cigrons i patates. Les faves patates i cigrons les vam plantar amb el paló. 
El paló és una eina de la família de la pala.

Observar el creixement del blat


Feu clic sobre la imatge per visitar la galeria de fotos.

Cada 15 dies anàvem a veure el creixement del blat i arrancàvem una planta de blat per prendre mides, mirar si l’espiga creixia, si sortien fillols...

La plastificàvem i la guardàvem per mirar la seva evolució. Abans d’arribar al camp de blat, tot passejant, ens fixàvem amb l’entorn: la riera, el camí, els arbres i les plantes com per exemple: els pollancres, els oms, els albers, la menta, la cua de cavall, les ortigues, i també els horts.

En Sebastià, un avi del poble, ens va ajudar molt perquè ens va ensenyar moltes coses, com per exemple que hi havia diferents tipus de enciam com el d’orelles de burro... Les llavors de l’om que nosaltres en dèiem “ous ferrats”....

Herbejar

Vam conèixer les males herbes, a través d’en Cinto. Les males herbes són plantes que no serveixen per res o maten a les altres plantes.

En Cinto ens va ensenyar els diferents tipus: margall, cugula, rivardo, corretjola i blet.

Quan el Blat estava en procés de creixement vam aprofitar per herbejar. Herbejar vol dir treure les males herbes.


Feu clic sobre la imatge per visitar la galeria de fotos.

Segar


Feu clic sobre la imatge per visitar la galeria de fotos.

Quan vam arribar hi havia l’Amadeu i el pare d’en Josep Franquesa. L’Amadeu ens va ensenyar a segar amb el volant, després ho vam provar nosaltres amb el falçó i alguns nens i nenes van anar a segar amb el volant.

Nosaltres vam anar fent garbes però en vam fer poques i només vam poder fer una garbera. A mig estiu van acaba de segar els segadors del poble i van portarles garbes a l’era del Soler, a sobre d’un remolc per esperar el moment del batre al Setembre.

Batre

El dia del batre vam portar les espigues al mig de l’era del Soler. Quan ja teníem totes les garbes al mig de l’era del Soler, vam treure la mula i l’hi vam posar els guarniments. En Cinto es va posar a sobre les espigues i hi va fer voltar la mula persobre. Després nosaltres també vam fervoltar la mula. Després vam guardar la mula i vam batre amb les batolles i finalment nosaltres vam saltar sobre el blat i vam acabar de fer saltar el gra

Per fer el paller primer de tot vam agafar el paló i vàrem fer un forat de dos pams de fondària, i vam plantar-hi la perxera.Tot seguit vam transportar, de quatre en quatre la palla de l’era al paller, d’això se’n diu garbejar. Un de nosaltres, des de dalt del paller posava bé la palla, aquest s’anomena palleraire.

Un cop separat el gra de la palla s’ha de separar el gra de la pellofa. Per fer-ho vam ventar-lo perquè amb el vent la pellofa voleia i marxa.Quan només quedava el gra, el vam garbellar perquè quedés més net. Quan vam tenir el gra net i ensacat, el vàrem pesar amb la romana i pesava 75 quilos.


Feu clic sobre la imatge per visitar la galeria de fotos.

Moldre


Feu clic sobre la imatge per visitar la galeria de fotos 

Per anar a moldre el gra també vam voler viure l’experiència dels pagesos d’abans. Vam posar els guarniments a la mula: L’albarda amb la retranga, el pitral i la sinxa, el cabeçó, el collar de campanetes i, les regnes. L’hi vam carregar les sàrries i a pas de traginer vam fer camí cap el molí.

Al llarg de tot el trajecte vam anar observant i coneixent tot l’entorn.

Vam treballar especialment les mesures:

  • La profunditat de la riera que al mig era de 34 centímetres i als costats 10 centímetres.
  • La longitud del recorregut que era de 13 quilòmetres i 30 metres.
  • L’altitud d’un desnivell que era de 50 metres.
  • L’amplitud del riu .
  • El diàmetre dels troncs dels roures centenaris de la Carrera: Un feia 5 metres de perímetre, de diàmetre doncs1’6 metres. Un altre 4 metres de perímetre, de diàmetre 1’3 metres i un altre de 3 metres de perímetre, de diàmetre 0’9 metres .
  • El temps que tardàvem en cada tram.
  • La capacitat de les sitges de l’Om: en una hi cabien 11’55 metres cúbics que són 8 085 quilos de pinso i en l’altra 32’04 metres cúbics que són 22 428 quilos de pinso.
  • El pes del gra i de la farina. Per cada quilo de farina en sortien 400 grams de pellofa i 600 grams de farina blanca.
  • La temperatura ambient que el primer dia, a les 10 era de 21º, a les 12 de 24’5º, a les 16h29º i a les 18h 18º i havia plogut. El segon dia a les 8 del matí estàvem a 15º i a les 16h vam arribar a 29º.
  • Vam fer estimacions com la quantitat de cebes d’un camp, n’hi havia entre 13 i 14 mil, el pes de la mula que feia 480 quilos, el perímetre d’una bala de palla que era de 3’5 metres...
  • La direcció de les ombres al migdia que anava de Nord a sud i marcava el meridià.

Feu clic sobre la imatge per visitar la galeria de fotos.

Vam conèixer arbres i plantes:

  • Dels camps: L’ordi i la civada els vam comparar amb el forment, la xeixa nova i la xeixa vella.
  • De la vora del riu: Els pollancres, la boga, els joncs, les canyes...
  • De la vora de les cases: els àlbers de can Perich, els roures centenaris de la Carrera, els oms dels camins, la farigola, les argelagues, les ortigues, els pixallits...

Vam conèixer ocells:

  • La Polla d’aigua, La mallerenga petita, la Cadernera, la Garsa, el Verdum, el Faisà, l’ànec de coll verd, el pardal comú, l’Astor, el Bitxac, el Cucut, el Rossinyol, la Merla...

També vam conèixer molt més a la mula perquè la vam tenir de cuidar tot el dia i la nit. Vam haver de donar-li menjar, raspallar-la, donar-li aigua, fer-li jaç per dormir...

Vam conèixer dos tipus de molí de gra un molí de pedres manual dels tuaregs del Sàhara i un molí de pedres elèctric.Amb una part de la farina vàrem fer galetes i les vam coure al foc a terra que havíem fet per coure el sopar i escalfar-nos.

Vam observar el cel. Vam veure Júpiter i quatre dels seus satèl·lits, l’Ossa major, l’ossa menor, cassiopea...

A la vora del foc vam fer una bona vetllada i vam dormir a terra, dins el magatzem de Serra Rica, que era la casa on vam moldre el gra.

A l’escola encara hi tenim 75 quilos de gra que moldrem per fer les mones de pasqua, galetes, pa i altres pastissos.

Aquest treball ens ha agradat molt, hem après moltes coses i ho hem fet mentre ens ho passàvem molt i molt bé. Com que tenim moltes imatges (fotografies i filmacions) hem decidit fer un audiovisual de tot aquest procés , amb ajut del departament d’audiovisuals de la Universitat de Vic, per poder-lo explicar i per recordar-lo quan ens anem fent grans.

 

Autors: Eva Caserras, Marc Puigdesens, Àlex Camprubí, Roger Vila, Jordi Arbat, Jèssica Canadell, Marc Bermúdez, Javiera Gutiérrez, Carolina Martínez, Guillem Barceló. Alumnes de 5è i 6è de l’escola “El Roure Gros”