De fet no sempre ha estat així però actualment sembla que és la forma més fàcil pel mestre ja que es vol assegurar que tots els nens i nenes d’una mateixa edat sàpiguen més o menys el mateix. De totes maneres això és purament una il·lusió, la realitat entranya molta diversitat i qualsevol intent d’uniformització exclou a bona part dels seus membres. Nosaltres pensem que la interrelació entre els nens i nenes de diferents nivells és molt positiva i sempre que ho veiem possible i convenient procurem que hi sigui. És per això que tenim els nens agrupats per cicles i no per cursos i que sovint obrim també aquest esquema, bé sigui amb algun alumne en concret o amb grup, inclús veiem positiu fer alguns treballs tota l’escola formant grups d’alumnes de totes les edats.

 

Els nens i nenes de l’escola estan acostumats a relacionar-se de manera que uns ajuden als altres, no solament els grans als petits sinó també entre iguals. Ajudar no vol dir resoldre situacions sinó donar suports per tal que un mateix aprengui a resoldre-les.
Volem que els nostres alumnes es moguin per l’escola amb la seguretat que és el seu espai, que el comparteixen però que ells hi tenen el seu lloc.

Volem que a l’escola s’hi donin els rituals necessaris perquè cadascú hi tingui un lloc i que a partir d’aquest lloc pugui entrar en relació, de forma constructiva, amb els altres.
Cada nen té el seu propi procés d’aprenentatge que s’ha de tenir en compte i respectar.

Quant major sigui l’autonomia dels alumnes més senzill serà treballar la diversitat a l’escola. Si ells són capaços de gestionar el seu temps i el seu treball, de buscar-se els recursos o materials que necessiten, de moure’s amb llibertat per l’escola respectant el treball de tots...la feina més mecànica i logística del mestre es redueix enormement i per tant ens podem dedicar plenament al treball més individualitzat i en el moment els alumnes realment el requereixen.

El mestre com a mediador fa que la seva pròpia relació amb el saber sigui molt important. El fet de que mantingui una relació dogmàtica o desinteressada amb els coneixements que imparteix fa que no convidi als alumnes a l’aprenentatge, al contrari, lluny de crear intel·ligència fomenta les actituds més purament estratègiques i sòrdides. En canvi si el seu discurs expressa, inclús amb incorreccions i dubtes, una exigència interior d’exactitud, de precisió, de rigor; pot esperar fer compartir una dinàmica, implicar als altres a més de a ell mateix cap el saber. Aquesta exigència no s’afegeix als coneixements, és la manera com cadascú es relaciona amb els seus coneixements i els dels altres.

Aquesta exigència és la que legitimitza la paraula del mestre i la de l’alumne quan un i altre intervenen davant del grup, és la que fa que una classe es mantingui unida.

TRETS IMPORTANTS DE L’ORGANITZACIÓ A L’ESCOLA

Una aula-classe convencional no és precisament el lloc on hi poden haver més estímuls per la investigació, per això tot el centre escolar és espai de treball. Els grups de nens i nenes treballen lliurement per l’escola i si convé pel pati o, acompanyats d’un mestre, pel poble o els entorns. Quan els cal es reuneixen en gran grup al voltant d’una taula per discutir i compartir experiències.

Cada cicle té un o dos mestres tutors assignats que fan el seguiment més directe dels seus alumnes, però tots els mestres som mestres de tots els alumnes de l’escola i per tant necessitem treballar molt intensament en equip per fer un bon seguiment de cadascun d’ells i per ajudar-los a avançar de forma segura i formar-nos conjuntament, per això ens trobem tots junts tres dies a la setmana, amb un programa de formació, avaluació o programació d’activitats prèviament pactat entre tots o proposat per l’equip directiu.

Al llarg del dia els mestres estem amb els nens i nenes seguint el seu treball, acompanyant-los en el seu aprenentatge, fent-los-hi propostes, orientant-los...tant de forma individual com en petits grups com en gran grup si les propostes són col·lectives.

Els treballs d’investigació es presenten habitualment en caixes que contenen un dossier amb suggeriments i propostes i el material més específic i necessari per portar-los a terme. Els temes a treballar son proposats pels mestres o pels alumnes, però la preparació dels dossiers sempre els fan els mestres tenint en compte els grups d’alumnes a qui van adreçats, incloent-hi de forma global la major part d’àrees curriculars i fent els suggeriments i modificacions necessaris per cada grup d’alumnes que esculli aquell treball.

Els treballs d’investigació es realitzen generalment en petit grup però els informes finals són sempre individuals. Els nens i nenes de cicle superior els presenten com a documents de text, amb fotografies i esquemes que il·lustren el treball realitzat. Durant el procés d’elaboració i un cop finalitzats, es guarden en una carpeta que cada alumne té en un apartat de la xarxa informàtica de l’escola, a la qual té accés el mestre, tan des de l’escola com des de casa, per poder-ne fer un bon seguiment. Els informes finals són redactats principalment en llengua catalana, però tant els dossiers de propostes de treball com els materials i llibres de consulta poden estar en català o en castellà i alguns petits textos en anglès (sobretot al cicle superior) acompanyats d’un glossari per fer més assequible la seva comprensió.

Hem decidit treballar entorn de la ciència i les matemàtiques. Actituds i interessos reforçats per la ciència:

  • Independència de pensament i confiança en un mateix, autoestima.
  • Interès envers els punts de vista dels altres.
  • Sentit crític amb bona disposició a criticar i a ser criticat.
  • Cooperació amb els altres consistent en portar a terme tasques conjuntes i a mostrar bona disposició en posar en comú dades i idees.
  • Mentalitat oberta amb bona disposició per canviar d’opinió a partir de noves aportacions.
  • Apreciació que moltes qüestions poden ser abordades des de varies perspectives.